El Pan Pacific de Singapur

Tornant de Bali passàvem una nit a Singapur, des d'on agafàvem el vol de tornada. Jo mai havia estat en un hotel luxós d'aquests de tants pisos, i vaig decidir buscar per internet a veure si trobava alguna oferta que em permetés estrenar-me en la vida de luxe. La vaig trobar al Pan Pacific.

Quan varem aterrar a Singapur, cansats i suats, varem anar a buscar un tren que ens portés cap a la capital. Va ser fàcil, tot estava perfectament indicat i sorprenentment net, sobretot tenint en compte d'on veníem. De fet el més brut d'allà érem nosaltres.

Un cop al tren vaig localitzar una parada que quedava a tres illes de cases del nostre hotel, pel que vaig proposar-li a la Sílvia de fer la part final del trajecte a peu. Per carregats que anéssim tres illes de cases no són res. 

A Singapur, al barri dels gratacels la gent no camina, i gran part dels carrers ni tan sols tenen voreres. En poca estona estàvem caminant pel que semblava un voral d'una autopista, amunt i avall, buscant un lloc per on creuar-la. Finalment, davant la impossibilitat de fer-ho per la superfície tot i veure l'edifici on anàvem, varem entrar a un centre comercial soterrat. Des d'allà, amb una bona dosi d'intuïció i alguna volta de més, vàrem enllaçar dos centres comercials més fins anar a petar a un que tenia una entrada a la part del darrera del hall del nostre hotel.

Aquesta és la primera imatge que en recordo. La segona és un exercit de grums, altrament dits "botones", que ens donàvem l'esquena, sortint disparats cap als taxis que arribaven amb els clients.

La tercera imatge va ser la cara de sorpresa de la primera de les noies de recepció que ens va veure. Crec que si hagués vist un ovni no hauria obert tant els ulls. De fet, amb la pinta que fèiem, ben bé devíem semblar dos extraterrestres allà mig. Va cridar els grums, tres van venir corrents, mirant-nos amb cara de preguntar-se d'on collons havíem sortit i com havíem atravessat la seva barricada, i total per res, perquè nosaltres ja érem al mostrador de recepció i ja no ens calia que ens carreguessin res. La recepcionista ens mirava amb cara de dubte de si realment érem clients. La nostra presència, enmig d'un munt d'asiàtics amb traje, està clar que els incomodava una mica, i és que de porc i de senyor se'n ve de mena.